Jugant amb la ciència

Let's talk science és una organització canadenca que desenvolupa programes i serveis que ajudin els professors a despertar l'interès per la ciència i la investigació als seus alumnes. Hi destaca un cercador d'activitats destinat a nois i noies de 6 a 17 anys perquè facin experiments en física, química, ciències de la vida i de la terra, enginyeria i tecnologia.

En aquesta mateixa línia, "Investiga la investigació" anima grups de joves estudiants, distribuïts per tota la geografia catalana i sota la supervisió dels seus professors, a analitzar i explicar la recerca que duen a terme científics de prestigi internacional.

"Investiga la Investigació" és una experiència pionera en l'àmbit mundial perquè va més enllà d'enviar a la xarxa el que s'ha filmat, sinó que implica fer videoreportatges en equip, treballant a distància i utilitzant Internet com a vehicle de treball. A la vegada, Internet serveix de canal de comunicació amb l'audiència, que és invitada a fer les seves contribucions.

Vegeu tot l'article a e-moderadors

Xavier Lasauca Cisa

Projectes guanyadors de l'Startup 2.0

El 21 de maig, en el transcurs del bdigital Global Congress que ha tingut lloc a Barcelona, es van donar a conèixer els tres projectes guanyadors del concurs de webs Startup 2.0: Zilok (lloguer en línia), UnLtdWorld (xarxa social d'emprenedors) i iFoods (videoreceptes de cuina). D'entre els 10 projectes finalistes, tres són de l'Estat espanyol: Bubok (publicació de llibres a demanda), Planetaki (agregació social de continguts) i Wolpy (per compartir experiències de viatges). Un altre dels projectes finalistes especialment interessant per al nostre àmbit és AllRise.com (un jutjat en línia).

Aquest és el segon any en què es convoquen els premis Startup 2.0, organitzats per Alianzo i La Caixa. L'any 2007 el protagonista va ser el vídeo i aquest any ho han estat les xarxes socials.

Vegeu tot l'article a e-moderadors


Introducing AllRise.com from AllRise.com on Vimeo.

Joana Soteras Guixà

Segon seminari especialitzat del programa Compartim

Dilluns, 19 de maig, va tenir lloc al Centre d’Estudis Jurídics el Segon seminari especialitzat en gestió del coneixement. El seminari va constar de dues parts, en la primera de les quals, Ruth Martínez, consultora estratègica en innovació educativa, va parlar de xarxes socials, mons virtuals i treball col·laboratiu i va fer una demostració dels possibles usos de Second Life com a eina educativa.

En la segona part, Josep Maria Viedma Martí, president d’ICMS i professor de la Universitat Politècnica de Catalunya i d’ESADE, va tractar un aspecte clau de la fase en què estem del programa: la tipologia dels indicadors avaluatius que farem servir per saber la incidència de les comunitats de pràctiques en el Departament de Justícia i si la línia de treball encetada s'ajusta als objectius estratègics de la institució. Viedma va parlar del projecte INCAS, una metodologia de mètriques d'intangibles i capital intel·lectual que es pretén que sigui l'estàndard per a les PYMES a tot Europa.

Segon seminari especialitzat del programa Compartim (1)
Segon seminari especialitzat del programa Compartim (2)
Segon seminari especialitzat del programa Compartim (3)

Jesús Martínez Marin

La Generalitat a YouTube

La Generalitat ha creat un canal propi a YouTube que de moment recull una selecció de vídeos sobre la institució i els serveis que ofereix als ciutadans. En el vídeo sobre els projectes web 2.0 de Gencat la Laia parla des del minut 4:50 al 5:46 del Portal de Justícia a e-Catalunya i de les nostres comunitats de pràctiques.

Automatitzant la producció de coneixement?

Segons un article que publica El País, Philip M. Parker, un professor de ciències empresarials a Insead, ha generat més de 200.000 llibres. Els han escrit els algoritmes informàtics que ha desenvolupat i que recopilen informació a disposició del públic sobre un tema, general o rar, amb l'ajut d'una setantena d'ordinadors i set informàtics. Per la seva prolífica activitat, amb la idea d'automatitzar tasques difícils o avorrides, Parker ha esdevingut l'autor més publicat del planeta.

Seguint les màximes de la llarga cua del coneixement, l'autor podia oferir continguts que el mercat havia rebutjat per poca demanda. Els seus programes componen també temes didàctics: videojocs basats en paraules, programes que ensenyen anglès i, darrerament, fins i tot poemes. I això fa pensar que, més que automatitzar la producció de coneixement –per a la qual és imprescindible que hi hagi intervenció humana–, el que Parker aconsegueix és crear continguts informatius genèrics amb un nivell elevat de coherència, però mancats de profunditat i càrrega emotiva.



Jordi Graells Costa

Un conte per engrescar

Per la diada de Sant Jordi vaig llegir un conte del llibre Cabaret místico d'Alejandro Jodorowsky que em va semblar molt adient per allò que "el primer pas per assolir la utopia és creure-hi" (i fer també alguna cosa en aquesta direcció, és clar).

Hi havia una vegada al Japó un poble enmig d'una vall. El poble, molt bonic, es trobava a les faldes d'una imponent muntanya, la qual era tan gran que no permetia que els rajos del sol arribessin a les cases i els carrers de la població. Així, els seus habitants restaven en la penombra i la humitat la major part del temps. Ningú sabia què fer i es resignaven més malament que bé a aquesta desventura.

Un dia, per la drecera que portava a la muntanya, un avi savi anava amb la seva cullera de porcellana:
–On vas tan decidit amb aquesta cullera? –li van dir alguns joves del poble.
–Vaig a desplaçar la muntanya, –va contestar l'avi– vet aquí!
–Estàs ben boig! –li digueren en to de burla.
–No, no estic boig –digué l'avi–, però és que algú ha de començar...

Sobre la imatge: Shimmer © 'T' altered art CC - BY - 2.0

Vegeu tot l'article a e-moderadors

Joan Manel Capdevila

Una acampada amb deu joves d’un centre de menors

Avui vull compartir amb vosaltres una altra experiència. Amb aquests relats, que vaig publicant al bloc, us vull transmetre el coneixement que acumulem en l’àmbit dels centres de menors.

Els protagonistes eren el meu company Eduard Obiols i els joves que ateníem en el centre, jo només era un personatge secundari. Cada primera setmana d'agost, l’Eduard acompanyava d'acampada als 10 joves del grup educatiu, a la Palma de Cervelló. Jo feia vacances al mes d'agost, però cada primer dimecres anava a la Palma per participar durant tot un dia en l'acampada: esmorzàvem, jugàvem a futbol, ens banyàvem a la piscina, dinàvem, etc.

Molts joves no han oblidat aquella experiència. Fa poc un d'ells, avui pare de família, em recordava com havia arribat a ser de feliç aquells dies. Durant els deu anys de la meva estada al centre no hi va haver mai cap denúncia per delictes i fugides, i això que l’acampada durava 5 dies i tots els joves complien sentències judicials d'internament. Això significa 500 jornades sense denúncies entre una població d'elevat risc. Encara que només sigui en termes econòmics, no us sembla que l'experiència era rendible?

Sobre la imatge: Tent city © Shane Bee CC – BY – NC – ND 2.0

Vegeu tot l'article a e-moderadors

Miquel Àngel Tapias

Training a bord, una nova i agradable manera d'aprendre

Aquesta és la quarta edició de la proposta 'Training a bord', que va dissenyar l’ADEG (Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf) l’any 2005 amb l’objectiu principal de promoure la formació per als homes i dones d’empresa, així com per afavorir-ne la interrelació. En aquesta ocasió hi va haver bones condicions climatològiques, una bona oferta d’oci i lleure del Navigator of the Seas i l’atractiu de les dues escales a Cannes i Eivissa.

El Training ha tingut un programa de formació coordinat per Teresa Baró (Icómpani) i va comptar, entre d'altres, amb dues persones que han col·laborat amb el Departament de Justícia: Neus Arqués, que va impartir un curs sobre la creació de la marca personal, i Rosaura Alastruey, que va fer la sessió d’interrelació i business a bord. És precisament aquesta última qui ens ha fet arribar les fotos que publiquem, que ens mostren la classe de networking que va impartir la Rosaura, i les imatge del vaixell (res, una barqueta de res). Apa, com us ho vau passar, eh!

Jordi Graells Costa

El Twitter a la Biblioteca del CEJFE

La Biblioteca del CEJFE ha obert un compte per poder fer servir el Twitter, una aplicació de microblogging, al bloc de la Biblioteca, amb l’objectiu d’aconseguir una comunicació més fluïda i propera amb tots els usuaris.

Catuxa Seoane, documentalista i blocaire veterana, en el curs Web social per a professionals de la informació destaca alguns dels usos que pot tenir el Twitter als centres d’informació: publicar petites informacions al web i que els usuaris les rebin alhora per SMS, retransmetre esdeveniments, rebre el feedback immediat dels usuaris sobre una qüestió, comunicació amb altres biblioteques i entre els treballadors, etc.

Vegeu tot l'article a e-moderadors

Montserrat Garcia Rabinad

Gestionar la diversitat com a estratègia

Un article publicat a La Vanguardia del 20 d'abril explica que la diversitat pot esdevenir una oportunitat de millorar l'organització si a través de la interacció es millora la capacitat particular de les persones i s'aprèn a treballar d'una manera diferent, més flexible, enriquint la cultura corporativa i traient la part creativa de cada treballador.

Com més va, els usuaris reclamen serveis i productes amb els quals es puguin identificar. Per això, si no tenim gent que connecti amb aquests públics, ens quedarem fora de joc. Hi ha organitzacions, com Hewlett-Packard, que ho han entès i intenten que tots els treballadors puguin contribuir a l'èxit de l'empresa i se sentin valorats per les seves capacitats.

La gestió de la diversitat no ha de ser entesa des d'una perspectiva social, sinó com la vertadera estratègia competitiva de l'organització. I l'Administració, ¿sap gestionar aquesta diversitat? ¿n'és un exemple el programa Compartim?

Sobre la imatge: Colors © Thiru Murugan CC - BY - 2.0

Vegeu tot l'article a e-moderadors

Jordi Graells Costa

Gestionant el coneixement, what else?

En el núm. 2 de la revista Learning Review, Javier Martínez Aldanondo assegura que l'eficiència en les organitzacions és proporcional a la gestió que fan del coneixement. Compartir idees i experiències equival a guanyar temps i diners.

Les empreses tendeixen cada cop més a tenir en compte el talent dels seus empleats per conèixer la tendència del mercat i com poden evolucionar els seus productes i serveis. És el cas d'InterContinental Hotels que van recollir idees dels seus 1.000 treballadors que es van votar amb apostes, tal com recull el diari El País. El resultat va ser que hi van participar 200 persones, amb 85 idees, de les quals 2 van agafar forma de projecte.

Fa poc vaig poder comprovar personalment l'equació inversa: la ineficàcia empresarial per manca de bones pràctiques. Una coneguda empresa d'ascensors va posar en peu de guerra els veïns en enviar, en menys de 3 dies, 6 persones diferents perquè reparessin una mateixa avaria. El que feia cada operari, però, no funcionava més enllà d'unes hores. A una nova trucada, se'n presentava un altre que repetia el que havia fet el seu predecessor i que no havia funcionat. Davant les queixes justificades dels veïns, l'empresa va acabar reconeixent que no disposava d'un històric de les reparacions dels seus treballadors (sic).

Sobre la imatge: McHugh Bluff Architectural Reflections © oceanflynn CC BY-NC-SA 2.0

Vegeu tot l'article a e-moderadors

Jesús Martínez Marin

Creative Commons per a totes les comunitats

Coincidim amb les altres comunitats que podem treballar de manera transversal els temes que interessen els diferents col·lectius del programa Compartim, com ara els drets d’autor.

La comunitat de monitors artístics s'ha estructurat en tres grups de treball (creative commons, desenvolupament de la creativitat, art teràpia). En aquesta perspectiva més transversal, el grup de Creative Commons ha pensat a editar un petit manual d'ús sobre aquells aspectes de la propietat intel·lectual que resolguin tota mena de dubtes dels col·lectius a l’hora de produir coneixement.

Vegeu tot l'article a e-moderadors

Sònia Marco

Compartir és multiplicar

Carlos Guadián en la conclusió de la 12 sessió web 'Podem arribar a una Administració 2.0? Eines i actituds col·laboratives' va dir que l’èxit, i la pervivència, de les organitzacions requereix cada cop més l’adopció d’una actitud col·laborativa en la producció i compartició del coneixement, gestionada a través de comunitats de pràctiques.

La demanda en alça d’aquesta metodologia és evident. La prova: en menys d'una setmana han aparegut al mercat dues aplicacions noves de treball col·laboratiu: Mi comunidad virtual, de Data Becker i Google Apps, de Google.

Al Japó ho tenen molt clar. Akio Hayashika, director de l'Agència Catalana d'Inversions a Tòquio (La Vanguardia, 15.03.2008): «[...] els occidentals valoreu massa l'autor d’una idea [...] però una idea en ella mateixa no és gran cosa: tothom en té alguna a diari [...] Les idees s'obliden i es perden si un equip no les duu a la pràctica i s’esforça col·lectivament a millorar-les dia a dia.»

Aquestes premisses i la fase en què estem del Compartim ens han fet evident la necessitat de sistematitzar la metodologia del programa en un manual. Per redactar-lo hem creat un grup de treball col·laboratiu que combinarà reunions presencials amb aportacions i intervencions en línia.

View Upload your own

Vegeu tots els articles a e-moderadors Col·laborar està de moda. Ho diu fins i tot el mercat, Grup de treball col·laboratiu per redactar el manual del programa, Treball en equip

Jesús Martínez Marín i Joan Huguet